Segona setmana (mail)
Segona Setmana
Hola a tots...
Aquesta setmana ha estat iniciada amb la decepció de que nou dels mails que vaig enviar a estudis de disseny, només dos van contestar dient-me que eren massa petits per contractar més gent. Aaaaahh... que m'ho crec.
El dimarts a la nit hi havia un irlandes a casa i unes franceses em van dir que havia estat treballant en la venta de cotxes. Només comentar-li em va dir que a les 7 del matí estigués a baix de casa que aniriem a veure un tauler d'anuncis en un backpacker (que ve a ser un alberg de motxileros)... Allà vem trobar dos telèfons. Més tard vem anar a un Car backpacker, què és un mercadillo d'ocació de cotxes que s'han fet servir per viatjar i que passen a ser per viatjers. Era una nau industrial que mica en mica s'anava omplint de furgonetes amb preus penjats al vidre. Els propietaris dins sentats, esperant. Vaig mirar-me quatre. Una per 750$NZ però em tenia que gastar uns 500$NZ en una reparació de xapa. L'irlandes en principi, parlava amb els propietaris... i més o menys em deia com estava el panorama. Si m'ha agradava anavem a probar la furgo per l'autopista, no més de 100 Km/h. L'última que vaig veure va ser la que vaig comprar. Marcava 2300$NZ... uns 1200 euros... però l'irlandés em va dir que jugués..., que allò era un joc. El venedor era un kiwi, estudiant de 25 anys. Li vaig dir que tenia 800$NZ... 400 euros. El noi em va dir que estava estudiant i que necesitava els diners..., que no podia baixa-li tant. Llavors li vaig dir que 1000$NZ era la meva última oferta i es va veure obligat a 1200$NZ... allà després d'un estira i arronsa interessant i molt fatigador pel meu idioma va quedar per 1100$NZ... uns 600 euros. Bé... molt bé. L'irlandés em va felicitar. Em va dir que estaba molt bé aquella furgo... i que fins i tot la podria arribar a vendre per més.
Semblava un nen amb sabates noves. El dia següent la vaig anar a probar per les costes d'Auckland. Allà va ser el meu primer contacte pel "left side", en conducció per l'esquerra, la veritat és que em va resultar molt fàcil, també´s'ha de dir que portava varis dies fixant-me molt com conduien. L'única cosa que no m'acostumo és amb l'intermitent... que quan vull girar, com que està a la dreta, em ves de senyalitzar li foto als parabrises... jajaja... Ja m'he sentit més d'un "Fuck of" o "Fuking beech" (què és, fill de puta...) ... en fi...
Ahir divendres vem a anar a Piha... una platja molt poc turística, ja que només hi van els kiwis. Anàvem set a la furgo, una bona proba... o la seva mort?! Baixant per les corbes que ens duien a la platja... se'm van calentar els frens ja que mai abans he conduit per unes pendents tant fortes i tant fortes amb canvi automàtic. Quina pudor. Vem parar una estona fins que es van refredar... : S Allà em vaig començar a preocupar per la meva furgo.
El dia... marevellós. Millor mireu les fotos a la web... Calma... Son d'aquells dies que conectes amb tot el que t'està passant al voltant. L'aire... el Sol... es converteix tot en ideal, el just... i tu passes a formar part d'aquells momets.
A la tornada de tarda i amb poca llum, dos van marxar en un altre cotxe, per treure pes a la furgo. Però en l'autopista va començar a trotar... i en les corbes no m'anava a més de 20 Km/h... notava que no anava bé. Just al arribar davant de la casa... el canvi va deixar de funcionar...!!!! Just davant de la casa!!!! Qui ens va dur fins allà?! ...un àngel... Potser la casualitat és va bestir d'àngel. Avui he estat tot el dia preocupat... ja que no se que li passa. Avui he probat d'arrancar-la, i sí... però no ha abançat més d'un pam. Per casa corren rumors que les caixes de canvi automàtic son una merda i son molt cares de reparar. El que em vaig estalviar... crec que ara ho hauré de posar : S
A uns xilens els hi va passar el mateix. Ells ho van arreclar netejant els olis de la caixa de canvi... Venen un pack de neteja per aquest canvis. Demà hi aniré. Hi ha un de la casa que sap mecànica i demà diu que s'ho mirarà.
En fi... la meva aventura amb la meva furgo només ha fet que començar..., però estic molt content de que almenys m'hagi portat fins a la platja de Piha i m'hagi tornat bé. Ara la tinc aquí al costat..., aparcada... m'esta mirant amb els seus fars. Entre els meus companys de casa l'hem pogut posar a dormir al pati de casa... : ) descansa metalica amb peus de goma. Demà serà un altre dia.
Demà tinc una entrevista de treball en una empressa de cattering... I bé... també us diré com em va. Crec que al permís de treball també li queda poc.
Petons per elles... abraçades per ells.
Markiwi
Hola a tots...
Aquesta setmana ha estat iniciada amb la decepció de que nou dels mails que vaig enviar a estudis de disseny, només dos van contestar dient-me que eren massa petits per contractar més gent. Aaaaahh... que m'ho crec.
El dimarts a la nit hi havia un irlandes a casa i unes franceses em van dir que havia estat treballant en la venta de cotxes. Només comentar-li em va dir que a les 7 del matí estigués a baix de casa que aniriem a veure un tauler d'anuncis en un backpacker (que ve a ser un alberg de motxileros)... Allà vem trobar dos telèfons. Més tard vem anar a un Car backpacker, què és un mercadillo d'ocació de cotxes que s'han fet servir per viatjar i que passen a ser per viatjers. Era una nau industrial que mica en mica s'anava omplint de furgonetes amb preus penjats al vidre. Els propietaris dins sentats, esperant. Vaig mirar-me quatre. Una per 750$NZ però em tenia que gastar uns 500$NZ en una reparació de xapa. L'irlandes en principi, parlava amb els propietaris... i més o menys em deia com estava el panorama. Si m'ha agradava anavem a probar la furgo per l'autopista, no més de 100 Km/h. L'última que vaig veure va ser la que vaig comprar. Marcava 2300$NZ... uns 1200 euros... però l'irlandés em va dir que jugués..., que allò era un joc. El venedor era un kiwi, estudiant de 25 anys. Li vaig dir que tenia 800$NZ... 400 euros. El noi em va dir que estava estudiant i que necesitava els diners..., que no podia baixa-li tant. Llavors li vaig dir que 1000$NZ era la meva última oferta i es va veure obligat a 1200$NZ... allà després d'un estira i arronsa interessant i molt fatigador pel meu idioma va quedar per 1100$NZ... uns 600 euros. Bé... molt bé. L'irlandés em va felicitar. Em va dir que estaba molt bé aquella furgo... i que fins i tot la podria arribar a vendre per més.
Semblava un nen amb sabates noves. El dia següent la vaig anar a probar per les costes d'Auckland. Allà va ser el meu primer contacte pel "left side", en conducció per l'esquerra, la veritat és que em va resultar molt fàcil, també´s'ha de dir que portava varis dies fixant-me molt com conduien. L'única cosa que no m'acostumo és amb l'intermitent... que quan vull girar, com que està a la dreta, em ves de senyalitzar li foto als parabrises... jajaja... Ja m'he sentit més d'un "Fuck of" o "Fuking beech" (què és, fill de puta...) ... en fi...
Ahir divendres vem a anar a Piha... una platja molt poc turística, ja que només hi van els kiwis. Anàvem set a la furgo, una bona proba... o la seva mort?! Baixant per les corbes que ens duien a la platja... se'm van calentar els frens ja que mai abans he conduit per unes pendents tant fortes i tant fortes amb canvi automàtic. Quina pudor. Vem parar una estona fins que es van refredar... : S Allà em vaig començar a preocupar per la meva furgo.
El dia... marevellós. Millor mireu les fotos a la web... Calma... Son d'aquells dies que conectes amb tot el que t'està passant al voltant. L'aire... el Sol... es converteix tot en ideal, el just... i tu passes a formar part d'aquells momets.
A la tornada de tarda i amb poca llum, dos van marxar en un altre cotxe, per treure pes a la furgo. Però en l'autopista va començar a trotar... i en les corbes no m'anava a més de 20 Km/h... notava que no anava bé. Just al arribar davant de la casa... el canvi va deixar de funcionar...!!!! Just davant de la casa!!!! Qui ens va dur fins allà?! ...un àngel... Potser la casualitat és va bestir d'àngel. Avui he estat tot el dia preocupat... ja que no se que li passa. Avui he probat d'arrancar-la, i sí... però no ha abançat més d'un pam. Per casa corren rumors que les caixes de canvi automàtic son una merda i son molt cares de reparar. El que em vaig estalviar... crec que ara ho hauré de posar : S
A uns xilens els hi va passar el mateix. Ells ho van arreclar netejant els olis de la caixa de canvi... Venen un pack de neteja per aquest canvis. Demà hi aniré. Hi ha un de la casa que sap mecànica i demà diu que s'ho mirarà.
En fi... la meva aventura amb la meva furgo només ha fet que començar..., però estic molt content de que almenys m'hagi portat fins a la platja de Piha i m'hagi tornat bé. Ara la tinc aquí al costat..., aparcada... m'esta mirant amb els seus fars. Entre els meus companys de casa l'hem pogut posar a dormir al pati de casa... : ) descansa metalica amb peus de goma. Demà serà un altre dia.
Demà tinc una entrevista de treball en una empressa de cattering... I bé... també us diré com em va. Crec que al permís de treball també li queda poc.
Petons per elles... abraçades per ells.
Markiwi
2 Comments:
Hola Marc!
Bé, hem vist que tens fregoneta nova, felicitats! Tot i que encara hi falta una cosa molt important, la tabla de surf. Estàs segur que no te la van escatimar? Tu saps lo pintona que seria una furgo com la teva amb una tabla de surf, espectacular!… Eh! però només la tabla, ja que el següent pas serien les txurris amb bikini tipo “Rip Curl”, cosa que no crec que agradés gaire per aquí ;)
Ale a pelar kiwis,
Una abraçada!
La festa major
Eo, que el d'abans he sigut jo, en Dani. Es que t'he enviat el comentari abans d'acabar-lo. Volia posar-hi un peu de comentari dient que la Festa Major del Masnou s'havia acabat.
Dani
Publicar un comentario
<< Home