Ta moko

La cultura del tatoo maorí; adorn del cos mitjançant la simbologia personal. Fan referencia a la familia o als elements de la natura. cada persona te el seu Ta moko, tots els ta mokos són diferents.

All Blacks

Els All Blacks guanyen als The Lions els tres partits del torneig. Els Lions format per jugadors d'Anglaterra i d'Irlanda no van poder fer res davant la superioritat dels nova zelandessos capitanejats per Tana Umaga, jugador maorí de la foto de dalt.

www.allblacks.com

Tercera setmana (mail)

Hola a tots...

Aquesta setmana es podria dir que ha sigut la pitjor, mentalment parlant. El cap de setmana però vaig sentir la necessitat de fer un canvi de planteig.

Canvi de xip... així vull titolar aquest mail.

canvi de xip, per la manera en que haig d'enfocar a partir d'aquest moment aquest viatge...
canvi de xip, perquè començo a viatjar en un lloc que no és a casa...
canvi de xip, per el meu estat d'ànim...
canvi de xip, per veure que tot és relatiu, que ens creem l'entorn que volem trobar...
en definitiva, un canvi de xip.

Estic molt content per les paraules que m'heu fet llegit o fet sentir entre tots, penseu que cada paraula petita vostra l'escolto molt més forta. Deu ser el vent... : )

Divendres després de parlar amb mon pare, me germana i la Jael... vaig decidir que aniria finalment d'excurssió. En principi tenia que marxar amb un català (amic d'una argentina de casa) i ella... però l'empanada que duien els dos van fer que acabés marxant sol.

Carregada la meva Van, vaig començar a baixar... volia anar a un riu que és diu Whanganui, a la zona on hi ha una zona selvatica. Allà llogar una canoa i recórrer el riu pels seus canals.

Vaig passar per un llac que hi ha just al centre l'illa Nord, Taupo... d'allà vaig anar al Parc Nacional de Tongariro, on volia veure com estava el cel... i si pintava bé climatològicament, abans de baixar més, parava a fer el famós trecking del Tongariro. Un volcà nevat seguit de dues xemeneies, una d'elles encara activa. Però plou i apenes es pot veure la punta del volcà de només 2287 m.

Així que desideixo anar cap abaix, Whanganui. Els del parc no em van deixar fer el recorregut tot sol perquè deien que el camí estaba molt difícil pel fang de les pluges... : S Aquí l'hivern es manifesta amb fortes pluges i molt de vent..., allò queés diu fre, fred intenç, no. L'encarregat d'allò era un home, gran, d'uns setanta llargs, amb un anglés tancat però tancat. va confondre Espanya amb Bin Ladden perquè em deia que si l'haviem trobat. Si el teniem amagat allà. Estava flipant... no sabia si anava pet o m'estava bromejant i no li pillava el punt... res, que total, tampoc vaig fer el treck.

Ostres tant difífil no podía ser... jajaja... així que vaig pendre mà altre cop de la meva Van i vaig marcar una zona al mapa que vaig creure oportuna. M'havia deixat la Lonely Planet a casa per tant, anava gairebé a l'aventura. I així va ser. Vaig apostar per una zona de costa... on uns seguit de rius petits anaven cap a mar. Unes baïes donaven resguard a uns poblets amb noms maorís. No sabia més.

De camí vaig topar amb una petita caminada d'uns 20 minuts per anar a veure uns salts d'aigua. Era un camí que entrava sense vergonya a dins de la frondosa selva. Un camí humit, caos verd que exposava altre cop les seves marevelles vegetals. Plè de Silver Fern, la falguera que dona forma a la branca, símbol de NZ. De baixada el camí es comença a enfangar de valent. Sort que m'havia calçat les botes... enfonçat fins el tormells. Ja s'escoltava la remor de l'aigua

Després de unes hores al volant i passant per unes carreteretes amb corbes arribo a una baia. Marokopa, es deia el poble. La veritat, tenia més la sensació de que sigués el poblet de la fi del món, i no pas Ushuaia, a Argentina.
Sis o set cases volien donar l'aparença d'un poble normal. No vaig veure ningú. Les llums de les cases estaven encesses. El fort vent feia sorolls que en algun moment em van fer esgarrifar. Allà sota d'aquella farola, a només cinc metres del mar... en aquell carrer que mirava a mar. A les set del matí... obro els ulls. Em veig a la casa del davant un maorí clavat al portal de casa seva... mirant la furgo. Jo em cara de son, surto de la furgo i l'hi estiro el braç volent dir::: Hello!... i ell va tardar com a reaccionar, com si li hagués d'arribar l'aire que va fer la meva mà mentres la pujava... Com 6 segons més tard... amb un somriure quasi sense dents em va aixecar tres vegades el braç..., content i tot cofoi entra a dins de casa seva més per timidessa que per haver complit, crec.

Em desideixo a calçar-me les botes i anar a la platja on havia estat tota la nit sentint la remor de l'oceà, una mar alta que bramava amb força. M'esperava una platja llarga, de sorra negra, volcànica. Aquell era lloc on els albatros anidaven, però no savia lèstació en que ho feien. La qüestió és que no em vaig veure cap. El que si vaig veure van ser vens... molts... penjats als cingles. Vens de mar... : ) de llana salada. Vaig veure una vaca a la sorra que la vaig confondre amb una roca... una vaca que no va tenir fortuna en la seva pastura, tant i tant a la vora de mar.

Allà en aquella platja i de tornada cap a Auckland..., passant per la NZ profunda dels poblets deshabitats vaig tornar a recuperar el sentir del perquè estava allà.

Segona setmana (mail)

Segona Setmana

Hola a tots...

Aquesta setmana ha estat iniciada amb la decepció de que nou dels mails que vaig enviar a estudis de disseny, només dos van contestar dient-me que eren massa petits per contractar més gent. Aaaaahh... que m'ho crec.

El dimarts a la nit hi havia un irlandes a casa i unes franceses em van dir que havia estat treballant en la venta de cotxes. Només comentar-li em va dir que a les 7 del matí estigués a baix de casa que aniriem a veure un tauler d'anuncis en un backpacker (que ve a ser un alberg de motxileros)... Allà vem trobar dos telèfons. Més tard vem anar a un Car backpacker, què és un mercadillo d'ocació de cotxes que s'han fet servir per viatjar i que passen a ser per viatjers. Era una nau industrial que mica en mica s'anava omplint de furgonetes amb preus penjats al vidre. Els propietaris dins sentats, esperant. Vaig mirar-me quatre. Una per 750$NZ però em tenia que gastar uns 500$NZ en una reparació de xapa. L'irlandes en principi, parlava amb els propietaris... i més o menys em deia com estava el panorama. Si m'ha agradava anavem a probar la furgo per l'autopista, no més de 100 Km/h. L'última que vaig veure va ser la que vaig comprar. Marcava 2300$NZ... uns 1200 euros... però l'irlandés em va dir que jugués..., que allò era un joc. El venedor era un kiwi, estudiant de 25 anys. Li vaig dir que tenia 800$NZ... 400 euros. El noi em va dir que estava estudiant i que necesitava els diners..., que no podia baixa-li tant. Llavors li vaig dir que 1000$NZ era la meva última oferta i es va veure obligat a 1200$NZ... allà després d'un estira i arronsa interessant i molt fatigador pel meu idioma va quedar per 1100$NZ... uns 600 euros. Bé... molt bé. L'irlandés em va felicitar. Em va dir que estaba molt bé aquella furgo... i que fins i tot la podria arribar a vendre per més.

Semblava un nen amb sabates noves. El dia següent la vaig anar a probar per les costes d'Auckland. Allà va ser el meu primer contacte pel "left side", en conducció per l'esquerra, la veritat és que em va resultar molt fàcil, també´s'ha de dir que portava varis dies fixant-me molt com conduien. L'única cosa que no m'acostumo és amb l'intermitent... que quan vull girar, com que està a la dreta, em ves de senyalitzar li foto als parabrises... jajaja... Ja m'he sentit més d'un "Fuck of" o "Fuking beech" (què és, fill de puta...) ... en fi...

Ahir divendres vem a anar a Piha... una platja molt poc turística, ja que només hi van els kiwis. Anàvem set a la furgo, una bona proba... o la seva mort?! Baixant per les corbes que ens duien a la platja... se'm van calentar els frens ja que mai abans he conduit per unes pendents tant fortes i tant fortes amb canvi automàtic. Quina pudor. Vem parar una estona fins que es van refredar... : S Allà em vaig començar a preocupar per la meva furgo.

El dia... marevellós. Millor mireu les fotos a la web... Calma... Son d'aquells dies que conectes amb tot el que t'està passant al voltant. L'aire... el Sol... es converteix tot en ideal, el just... i tu passes a formar part d'aquells momets.

A la tornada de tarda i amb poca llum, dos van marxar en un altre cotxe, per treure pes a la furgo. Però en l'autopista va començar a trotar... i en les corbes no m'anava a més de 20 Km/h... notava que no anava bé. Just al arribar davant de la casa... el canvi va deixar de funcionar...!!!! Just davant de la casa!!!! Qui ens va dur fins allà?! ...un àngel... Potser la casualitat és va bestir d'àngel. Avui he estat tot el dia preocupat... ja que no se que li passa. Avui he probat d'arrancar-la, i sí... però no ha abançat més d'un pam. Per casa corren rumors que les caixes de canvi automàtic son una merda i son molt cares de reparar. El que em vaig estalviar... crec que ara ho hauré de posar : S
A uns xilens els hi va passar el mateix. Ells ho van arreclar netejant els olis de la caixa de canvi... Venen un pack de neteja per aquest canvis. Demà hi aniré. Hi ha un de la casa que sap mecànica i demà diu que s'ho mirarà.
En fi... la meva aventura amb la meva furgo només ha fet que començar..., però estic molt content de que almenys m'hagi portat fins a la platja de Piha i m'hagi tornat bé. Ara la tinc aquí al costat..., aparcada... m'esta mirant amb els seus fars. Entre els meus companys de casa l'hem pogut posar a dormir al pati de casa... : ) descansa metalica amb peus de goma. Demà serà un altre dia.

Demà tinc una entrevista de treball en una empressa de cattering... I bé... també us diré com em va. Crec que al permís de treball també li queda poc.


Petons per elles... abraçades per ells.


Markiwi

Primera setmana (mail)

Hola a tots...,

Bé... ara fa una setmana estava casi, casi sobrevolant Nova Caledonia en direcció Auckland, encara no havia arribat. Ho faré d'aquí una hora i mitja. Son les 10.15 del matí. Però bé..., ja és pot dir que fa una setmana que he arribat. : ) La
gent diu que estic "very busy" (molt acupat) i la veritat es que sinó estigués tot el dia plovent m'hauria mogut més per fer "business"... però no em puc queixar.

Ahir vaig pagar dues setmanes per adelantat de la casa. Normas de la propietaria... 160 $NZ per week... que venen a ser uns 80 euros, per setmana. Sembla car però se't passa quan veus on està situada... a 15 caminant del centre de l'Sky Tower... en un barri que hi ha bastant de tot, un barri com de moda... està molt bé. A la casa també hi ha internet "Full time", rentadora i secadora... que es necesita en la tierra de la gran nube blanca... Aotearoa , com li deien els maorís. Està plegat de gent amb lo qual dona una sensació d'alberg juvenil. No es pot fumar a dins de casa... cosa que encara fa que estigui millor i te parking de cotxe per quan tingui la meva furgoneta... : )

Plou bastant..., molt..., i de cop i volta surt un Sol que ho seca tot. S'ha passat tota la setmana amb núvols i pluges... i ahir diumenge ni un cel clar com mai.

Ahir vaig anar amb un francés de casa, a una de les illes que hi ha davant d'Auckland. Rangitoto una illa de 600 anys amb més de 200 espècies de plantes i flors moltes d'elles exòtiques. Els que ja em coneixeu ja sabreu que entre aquestes plantes i jo... es posa entremig una la meva càmara. M'encanta veure plantetes noves i flors rares i ahir va ser un d'aquells dies. Era com passejar per un dels escenaris de Jurassic Park... sense bèsties. Va haver-hi un moment que el camí es fotia per dins d'una coba. Collons... amb els flash de la càmara anàvem obrint camí. Era un tub de lava d'uns 100 metres... fins que anaves a sortir a una altre banda. It was funny. : )

Amb el menjar vaig trampejant... el que no trampeja és el meu estómag que pateix de turbulències degut a la butter (mantega) i als pastissos plens de sucre que porta una de las de la casa que treballa a una Bakery... Arriba cada dia amb el que sobra. Tres caixes plenes..., i clar, tothom hi fot mà. Mentre anava escribint el mail... me he entrat cap a dins dos talls descomunals. Volia engreixar de carn i em sembla que engreixaré de llard, el que no sé és l'origen del llard.

Eiiiiii.... que demà és Sant Pere... a disfrutar del focs els que estigueu a Masnou o a St Peter of the Rivers. I pels de la colla... si quedeu... vull que em dediqueu un plat de sardines, val?! que no us costa res...

I LA MEVA DIRECCIÓ D'AQUÍ NO TÉ CÒDIG POSTAL!!!!
És aquesta... ara sí... Faltava el nom del barri... Grey Lynn
Vinga!!! envieu-me coses perque pugui penjar-les a la paret... La diré
"paret de la melancolía"... : )

36 Scanlan St. - Grey Lynn - Flat 2
Ponsonby
Auckland
New Zealand

Petons per elles... abraçades per ells...

Keep in touch.

Maori HAKA

Ka mate, ka mate
It is death, it is death

Ka ora, ka ora
It is life, it is life

Tenei te tangata puhuruhuru
This is the hairy man

Nana i tiki mai whakawhiti te ra
Who caused the sun to shine again for me

Upane, upane
Up the ladder, up the ladder

Upane kaupane
Up to the top

Whiti te ra
The sun shines

kiwi

El kiwi: una au que no aixeca un pam de terra... ni volant, ni caminant...

ALTAIR

// El sagrado hogar del pueblo maorí //
Según el libro del Génesis, cuando Dios creó el mundo, éste quedó desordenado. Miles de años después de aquella revelación religiosa, la realidad no es tan distinta en Nueva Zelanda. En muchos aspectos, su territorio continúa inacabado, a medio hacer, con erupciones volcánicas frecuentes que cambian la faz del paisaje, chorros de agua o de vapor hirviendo que brotan en el momento y el lugar más insospechados, grietas en la corteza por las que emanan vapores procedentes del mismo magma, charcas de lodo en perpetua ebullición... En pocos lugares del planeta se tiene una sensación tan manifiesta de que la Tierra está viva y palpita. Así lo entendieron sus primeros colonizadores, los maoríes. Llegados de remotas islas polinésicas, encontraron un universo de bosques inmensos y árboles colosales, donde correteaban aves sin alas ni capacidad para el vuelo. Unas aves que ignoraban la prudencia y el recelo, porque no tenían predadores.
Los maoríes, cazadores y guerreros, apreciaron las ventajas de tan prodigiosa despensa natural, echaron raíces en Nueva Zelanda y la convirtieron en su nueva patria. Consigo, llevaron una cosmogonía sofisticada, forjada en complejos mitos y símbolos, y en la que el respeto a los antepasados desempeñaba un papel decisivo. Aquella civilización se tambaleó con la llegada de un hombre blanco que, provisto de armas de fuego, se apropió de las tierras más fértiles.

Visitas

Auckland. La agradable capital económica del país se halla en un entorno natural de playas y volcanes extintos. Aglutina un cuarto de la población del país. Auckland es la mayor población del país. Se dice que cuenta con más veleros por persona que ninguna otra ciudad. Por encima de sus dos puertos deportivos se alza la Sky Tower, de 328 metros, el edificio más alto del hemisferio sur y símbolo cosmopolita de esta agradable ciudad que reúne un 13% de polinesios y un 10% de asiáticos.
Rotorua. Fascinante región geotermal que concentra el área de Whakarewarewa –con el Maori Arts and Crafts Institute y el Thermal Village– y el volcán Tarawera, hasta cuyo cráter se puede ascender.
Lago Taupo. Numerosos visitantes acuden atraídos por la pesca abundante y la amplia oferta de deportes acuáticos.
P. N. Egmont. El cono perfecto del monte Taranaki/Egmont es el símbolo del parque, con sus torrentes alpinos y una exuberante pluviselva.
P. N. Tongariro. Sagrado para los maoríes, reúne tres grandes volcanes activos: Ruapehu, Ngauruhoe y Tongariro. Los cráteres de los dos primeros tienen lagos de aguas calientes aptos para el baño.
P. N. Paparoa. Las formaciones rocosas conocidas como Pancake Rocks, cerca de Punakaiki, son su imagen más característica. Varios senderos siguen el parque hasta la costa.
Monte Cook. La cima más alta del país es el símbolo de este parque nacional, frecuentado por alpinistas. Aquí se halla también el glaciar Tasman.
Queenstown. Capital mundial de los deportes de riesgo, está enclavada entre los Alpes del Sur y el precioso lago Wakatipu.
P. N. de los Fiordos. Por sí solo merece la visita a Nueva Zelanda. Ofrece algunas de las mejores caminatas del mundo.

Poblacion

Auckland 1,087,000
Wellington 343,000
Christchurch 342,000
Hamilton 197,000
Napier-Hastings 116,000
Dunedin 110,000
Tauranga 96,000
Palmerston Nth 73,000
Rotorua 56,000
Nelson 55,000
New Plymouth 47,000
Invercargill 46,000
Whangarei 46,000
Wanganui 39,000
Kapiti 33,000
Gisborne 31,000

Gastronomia

A la cocina de Nueva Zelanda se la conoce como la cocina «kiwi». Entre sus productos básicos destacan más de 60 variedades de pescados y de mariscos, y verduras frescas como espárragos, alcachofas, aguacates y, cómo no, kiwis. Sin embargo, el plato nacional es el cordero, que se sirve asado o en guisos con salsas de hierbabuena. Entre sus platos tradicionales encontramos el whitebait –una tortilla de pescado y tomate–, la kumara –una especie de patata dulce que se utiliza para los guisos– y la pavlova –un irresistible pastel de merengue–. Desde los últimos años, han adquirido reputación los vinos neozelandeses.

Cultura maorí

Con el Tratado de Waitangi –1840–, los maoríes cedieron derechos sobre sus tierras a la Corona británica. Diferentes interpretaciones originaron las guerras de las Tierras –1860-1881–. Tras la independencia se creó el Tribunal de Waitangi que aún intenta resolver las reclamaciones sobre la tierra de los maoríes, un 9% de la población.

Aotearoa

El archipiélago de Nueva Zelanda, rodeado por las aguas del Pacífico Sur, se halla en las antípodas de Europa y a 1.930 kilómetros al sudoeste de Australia. Está formado por la isla Norte y la Sur –separadas entre sí por el estrecho de Cook–, y un rosario de pequeños islotes. En total, ocupa una superficie de 270.543 kilómetros. El paisaje de Nueva Zelanda combina las altas cimas montañosas con una frondosa vegetación y una costa rasgada por fiordos. La capital administrativa es Wellington, mientras que el motor económico está en Auckland.